martes, 2 de diciembre de 2014

Crónica cena por molidequart.com

via http://www.molidequart.com/

Menú del sopar: Encaixades de mans, abraçades i harmonia

El col•lectiu Sociocultural “Amigos Veteranos Gent d’Açí”, va celebrar el dissetè sopar anual de final de novembre.
Just abans de doblegar la cantonada vaig escoltar un soroll similar als que es generen en un esdeveniment esportiu replet de gent. Tenia una explicació, més d’un centenar d’homes estaven esperant que es donara l’avís per a poder entrar i participar en el sopar anual, que des de 1998, el col•lectiu “Amigos Veteranos Gent d’Açí” organitza a final de novembre.
Assistents al sopar esperant que s'obriren les portes del restaurant
Assistents al sopar esperant que s’obriren les portes del restaurant
Creuant entre els assistents a l’acte, vaig entrar al restaurant on la junta directiva de l’entitat estava ultimat els preparatius del sopar. El llistat d’assistents, megafonia i totes les sorpreses per a fer passar una vetlada entranyable als membres del grup. La sensació al habient era com la d’una celebració familiar i fins i tot amb els nervis propis de que tot discórrega com estava previst.
Les taula preparades amb tota cura
Les taula preparades amb tota cura
Amb perfecció delineada, Pedro i el seu equip, tenien les taules llestes en perfecte estat de revista, al cent per cent la seua capacitat. La nit prometia que no passaríem fred, i d’haver-hi alguna esgarrifança, seria per haver abraçat a algun vell amic després de no haver-se vist durant quaranta anys.
Comença l'entrada i les primeres salutacions
Comença l’entrada i les primeres salutacions
A la de tres, es van obrir les portes del restaurant. Aquella massa de persones mitjà en penombra que estava tertuleian al carrer, amb la llum del local, es van convertir en veïns de Quart, amb noms cognoms i fins i tot malsnoms, que rebien la benvinguda a l’acte. Estretes de mà, emocionats abraçades, retrobaments i una certa sensació juvenil a l’hora de trobar acomodament prop dels “compis” amb major tracte.
Record als companys desapareguts en l'exercici
Record als companys desapareguts en l’exercici
Entre Antonio Civera i el president de AVGA, Francisco Sanz, es va donar la benvinguda a tots els present, sol•licitant posteriorment un respectuós temps de silenci en record dels que ja no van poder assistir a aquesta trobada anual.
Paraules d'Angel Asunción dirigint-se als seus companys
Paraules d’Angel Asunción dirigint-se als seus companys
Les reflexives i assenyades paraules d’Angel Asunción, van recordar als presents els arguments bàsics i primordials d’aquesta iniciativa. Al voltant d’una taula, conrear l’harmonia entre persones amb experiència de vida, la relació amb Quart de Poblet siga de cor, aprofitant aquest període per a trobar tot el sentit possible a la paraula AMISTAT.
Guillermo López lliurant a Paco Sanz el record patrocinat per la seua empresa.
Guillermo López lliurant a Paco Sanz el record patrocinat per la seua empresa.
El President de la AVGA agraint  la seua col•laboració a Manuel Gómez
El President de la AVGA agraint la seua col•laboració a Manuel Gómez
Fidels a la seua trajectòria professional Guillermo López, gerent de “GlobalProm Objecto Publicitaro” i Manuel Gómez, gerent de “Diseñarte” van participar i van col•laborar en el sopar amb un pràctic record per a un acte d’aquestes característiques.
Sopar anual de “Amics Veterans”
Sopar anual de “Amics Veterans”
Retrobaments
Retrobaments
L’esdevenir de les viandes, l’emplenat dels gots buits o l’amigable tertúlia, lluny d’aplacar l’ambient de la sala, va provocar el moviment dels comensals per buscar  l’encaixada del que es trobava a l’altre extrem.
Francisco Coll en plena actuació
Francisco Coll en plena actuació
La reunió havia  de complir amb algunes tradicions. Humor i música per a tancar l’acte. Va arribar el moment dels germans Coll Cid, Luís i Francisco, que amb “xulleta” en mà i sentit de l’humor molt proper, va acabar d’omplir la sala amb la riallades dels seus companys.
Miguel García i la seua guitarra van posar la música a la vetlada
Miguel García i la seua guitarra van posar la música a la vetlada
El mestratge dels dits de Miguel García van arrancar de la seua guitarra els sons de fandango que feia falta perquè els que agraden del cante es posaren drets i donaren via lliure al particular art que tothom té.
Amb la sensació de que després d’una pertinent reflexió, nous camins poden obrir-se a aquest col•lectiu, va acabar la nit. L’esperit d’aquell “sopar de germanor” de finals dels noranta, la seua filantropia, el seu pluralisme i germanor segueixen tan vius com sempre, almenys així ho vaig percebre jo.